Escriptors Africans
A tots ens agrada que ens expliquin històries. Històries que ens vinculen amb el nostre passat i amb el món. Amb la realitat que ens és propera i amb els llocs més remots. Els escriptors s’han dedicat des de sempre a sadollar aquest desig de vincle i coneixement i els lectors hem cercat els qui el podien satisfer. Des dels contes que ens explicaven quan érem petits, fins a les grans obres literàries que ens han ajudat a entendre una mica més les persones i el món.
Quants escriptors africans coneixem? Quantes veus del continent que ens és més proper hem escoltat? Els escriptors africans són força presents en el nostre panorama literari però potser no prou perquè els relacionem amb una tradició cultural, o ni tan sols amb un continent. Les obres dels autors africans sovint es vinculen a altres tradicions (literatura anglesa, literatura francesa...), però rarament establim vincles entre ells.
Un dels objectius d’aquesta exposició és donar a conèixer escriptors africans i les seves obres i també mostrar que a l’Àfrica hi ha múltiples tradicions literàries —i literatura en moltes llengües—, i que en podem aprendre molt.
L’exposició no ha tingut mai la voluntat de ser exhaustiva. Ni tan sols representativa, i per això hem partit de les aportacions més properes —des d’obres traduïdes fins a coneixedors locals. Vam demanar a una colla d’especialistes que ens fessin una llista de tots els autors que creien que havien de ser en aquest projecte. A partir d’aquí, vam demanar-los col·laboració, però també en vam demanar a editors, llibreters, traductors, escriptors i lectors. Cadascú havia de presentar els seus autors preferits mitjançant una nota biogràfica, un fragment de l’obra i alguna anècdota que ens els fessin més propers. Després va venir la part més difícil: decidir qui formaria part de l’exposició i qui trobaríem només al catàleg.
Vam tenir una dificultat afegida, els autors en llengües africanes. D’alguns en podíem fer la presentació completa, però d’altres en teníem molt poca informació, i per això els hem dedicat un capítol especial que, en aquest cas, no fa èmfasi en les persones sinó en les llengües. Un recordatori que ens queden moltes portes per obrir cap a mons que volem conèixer.
En les obres dels primers escriptors africans hi podem trobar temes recurrents com ara la vida abans de la colonització, el contacte amb els europeus, la lluita per la independència i, més endavant, el desencís per la corrupció, les guerres, els estralls de la SIDA i l’ebola, i les conseqüències de tot plegat que es tradueixen en refugiats i emigrants. Les condicions de vida dels africans a Europa i el racisme són temes que trobem ja en els primers textos i que s’han mantingut sempre. En els darrers anys s’han generalitzat temes com ara les experiències dels membres de la comunitat LGBTI+.
També hi ha temes més sectorials, com ara l’apartheid en escriptors sud-africans o el feminisme en les escriptores —que sovint en propugnen una versió singular, africana—, per bé que també hi ha homes que aborden la situació de les dones al continent.
Finalment, és inevitable mencionar un aspecte que sembla indestriable de la literatura a l’Àfrica: el compromís dels escriptors. Molts s’han dedicat a la política en moltes vessants, en la lluita per la independència, i han acabat ocupant posicions de poder: presidents, ministres, ambaixadors o funcionaris d’organismes internacionals. Però també hi ha els qui per ser fidels a si mateixos han acabat enfrontant-se als antics companys de lluita o, simplement, al poder. La quantitat d’escriptors que han estat exiliats, detinguts, empresonats, censurats o vetats segurament no és equiparable a la de cap altre lloc del món. I a aquests hi podem afegir els qui han patit atacs de tota mena, des de segrestos fins a morts violentes. La impressió que se’n treu és que escriure és una activitat arriscada i, en conseqüència, eficaç. Si el poder demostra que no vol que escriguis és que alguna cosa li fas. I aquest és un altre ensenyament dels autors d’aquesta exposició i d’aquest catàleg: la literatura pot ser una forma d’alliberament. Potser cal afegir-hi que no per això deixa de ser literatura.
A tots ens agrada que ens expliquin històries i si, a més a més, aquestes històries enriqueixen la nostra vida perquè ens alliberen i ens mostren maneres alternatives de ser, ben segur que sabrem trobar moments per dedicar-los. Serà una manera més de veure que l’Àfrica i els africans no són tan lluny.
M. Carme Junyent
