Des Glaneuses (calendari EG 2011)
Jean-François Millet (Normandia 1814-1845)
Las espigadoras, 1857 (en francés, Des glaneuses), también conocido como Las cosechadoras, es un cuadro del pintor francés Jean-François Millet. Pintado al óleo, realizado en 1857, es una representación realista de mujeres espigando. La pintura es famosa por mostrar de una manera muy humanista la realidad de la sociedad rural del siglo XIX, lo que fue mal recibido por la clase alta francesa. Cuando fue expuesto en el Salón de París de 1857, fue considerado como 'peligroso'.
Posteriormente, se convirtió en símbolo del patriotismo francés, utilizándose para estimular el alistamiento durante la Primera Guerra Mundial.
Si bé és innegable la contribució del pintor en la denúncia de la situació de la pagesia, el contingut de la seva obra té un pla de significació més atemporal i no circumscrit només a França. L’atmosfera poètica o situa els personatges es manifesten en una naturalesa embellida pel pintor, mentre que la soledat com a condició humana i el silenci enriquidor que envolta els pagesos converteixen la pintura de Millet en un crida a la reflexió personal i en poesia lírica.
En Les Espigolaires, pintada en el seu retir, de Barbizon, l’artista capta tres jornaleres enfeinades en un camp que acaba de ser segat. No hi ha cap més historia ni cap més anècdota,ni tan sols elles són belles i atractives; ben al contrari es mouen lentament i feixugament,lliurades a la feina. El pintor en destaca, això si, la constitució robusta, d’ampla ossada, i presenta les tres dones amb un dibuix de contorns precisos, alhora que organitzen la composició des d’un horitzó baix i distribueix les figures perquè l’obra tingui equilibri i placidesa
Aquesta pintura actualment es troba a l'exhibició permanent del Museu d'Orsay a París.
Aquesta pintura va servir dinspiració per la película d'Agnès Varda, Les Glaneurs et la Glaneuse.
Jean-François Millet (Gruchy, La Hague, Normandia, 4 d'octubre de 1814 - 20 de gener de 1875) va ser un pintor realista i un dels fundadors de l'Escola de Barbizon, a la França rural. Va destacar per les seves escenes de camperols i grangers.
Va néixer al poble de Gruchy, però es va traslladar a París el 1839. Va rebre el seu ensenyament acadèmic amb Paul Dumouchel i amb Jérome Langlois a Cherbourg. Després de 1840 es va allunyar de l'estil de pintura oficial i va caure sota la infuència d'Honoré Daumier, de qui va aprendre el sentit del contrast de llums i ombres, així com la construcció del cos humà, amb simplicitat de volums. El 1849 va arribar a Barbizon i va entrar en el cercle de l'escola que pren el nom d'aquesta localitat. Millet posseïa un profund sentit de la natura, igual que Théodore Rousseau; interpretava la naturalesa, més que no pas reflectir-la, i comprenia les veus de la terra, els arbres o les senderes. Millet afirmava que sentia en la natura més del que els sentits li donaven. Millet i Rousseau prompte van intimar i Rousseau, amb més recursos econòmics, ajudava el pobre Millet. Tots dos van morir a Barbizon amb pocs anys de diferència i estan enterrats a molt poca distància l'un de l'altre.
